Si el passat mes d’agost de 2016 m’haguessin dit que la meva perspectiva del voleibol canviaria, segurament ho hagués posat en dubte; però 10 mesos després us puc ben assegurar que si ho ha fet. Aquesta ha estat la primera temporada com a equip de l’infantil femení C, CVS Nàutica Sóller. Catorze jugadores, catorze nines totes diferents, però amb les mateixes ganes d’aprendre, millorar, superar-se a si mateixes, de fer equip, de construir un grup unit i, sobre tot de gaudir d’aquest meravellós esport anomenat VOLEIBOL.
He tingut la sort, si la sort; de poder ser la seva entrenadora durant el seu primer any com a federades i vos puc assegurar que elles m’han ensenyat moltíssimes més a jo que jo a elles. M’han ensenyat que passi el que passi una rialla és la millor medicina i que sempre hi ha lloc per les bromes per molt seriós que sigui l’entrenament; que les ganes d’aprendre i millorar no s’han de perdre mai (per molt grans que tornem) per que sempre es poden aprendre coses noves que ja et pensaves sabies; que l’actitud és quasi sempre millor que l’aptitud, és igual si alguna cosa no surt, acabarà sortint tard o d’hora; i no acabaria mai....
He vist com cada una d’elles ha anat creixent com a jugadora. Com ha anat millorant entrenament rere entrenament; partit a partit. Com han millorat la seva tècnica i han absorbit tot el que els hi he intentat ensenyar de tàctica col·lectiva. Com han anat superant els nervis dels primers partits. Com les indecisions i les pors han anat desapareixent durant tots aquests mesos. Com han tornat fortes mentalment i han après a superar els moments més complicats, donat la volta a situacions complicades. I si totes aquestes coses que els hi he vist fer les traslladen a la seva part com a persones, la satisfacció de saber que tu n’has format part d’això és infinita.
He de dir que aquest any he tingut ajuda extra. Primer per part del meu segon entrenador (moltes gràcies concu Xiscu, sense tu no hagués estat possible treure l’any endavant!!); i segon, per que el voleibol d’alt nivell ha tornat a Mallorca de la mà del Ca’n Ventura. Ells m’han ajudat a acabar de transmetre la meva passió per aquest esport així com els valors que he intentat transmetre durant tota la temporada: treball en equip, companyerisme, constància, respecte, confiança...
Des d’aquestes línies donar les gràcies als pares i mares d’aquestes 14 personetes meravelloses. Gràcies pel vostre suport; per anar d’aquí cap allà als partits nostres i als de Ca’n Ventura (vos he arrossegat a la locura també) i per deixar-me gaudir de moments fora de les pistes amb elles. I al nostre sponsor Nàutica Sóller, moltes, moltes gràcies de tot cor!!
Però sobre tot, donar les gràcies a elles: Marta W, Clara, Laia, Mariona, Blanca, Cata, Nour, Noemí, Irene, Marta V, Camelia, Aina, Laura i Llucia. Gràcies per ser com sou i per deixar-me formar part del vostre dia a dia. Vos estim moltíssim menudes, no canvieu mai!!.
Mar Bauzá
